Les Bacants

Les bacants eren dones gregues adoradors del déu Bacus, conegut també com Dionís o Bromi. De vegades es confonen amb les mènades, que eren les nimfes que li servien.

Medusa

L'única mortal de les tres Gorgones (filles de Forcis i Ceto). Medusa és la Gorgona per excel.lència i de vegades es diu Gorgona a Medusa per antonomàsia.

Les Gorgones habitaven a l'extrem Occident, a prop del renina dels morts. Els seus caps estaven poblades per serps, tenien cometes de senglar, mans de bronze i unes daurades ales que els permetien volar. Dels seus penetrants ulls sortien espurnes i qui els mirava es convertia en pedra.

Les Gorgones eren uns monstres temuts per mortals i immortals. Només Posidó es va atrevir a unir-se amb Medusa, deixant embarassada.

Perseu va ser a la recerca de Medusa per matar-la. Va trobar el seu cau i, gràcies a les sandàlies alades d'Hermes, es va elevar en l'aire i li va tallar el cap mentre dormia. Per no mirar als ulls de Medusa, va utilitzar el seu escut com a mirall.

Del coll de Medusa van sortir llavors els fills de Posidó: Pegaso i Crisàor.

Atenea va posar el cap de Medusa en el seu escut per a convertir en pedra els enemics que el miressin.

Excursió : "Valencia Mitològica"

El passat Divendres dia 16 de Maig vam realitzar una excursió a València per poder observar les escultures mitològiques que hi podem trobar a València i també restes arqueològiques de la antiga ciutat "Valentia" enterrada baix moltes més al llarg del temps.
El recorregut de L'excursió va consistir en:
L'arribada a València desde l' Estació del Nord. A continuació caminar fins la plaça de Rodrigo Botet on vam trobar una escultura en una font de "Las Tres Gracias".
Després vam anar a els Jardins de Vivers on van poder observar gran quantitat de escultures mitològiques com la de Eros, Afrodita, Hades etc... A continuació vam reprendre el recorregut fins a els Jardins de Monfort on vam esmorzar i observar encara més escultures.
Finalment anàrem a la Plaça de la Verge on vam tindre un temps D'esplai per descansar.
I per concloure la visita a València entrarem al Museu de L'Almoina on ens van mostrar les restes de L'antiga "Valentia" i ens van explicar el per què de com s'han conservat aquelles restes després ens vam anar a casa.
Hem va parèixer una excursió D'allò mes entretinguda, a més de didàctica m'ho vaig passar molt bé i pense que el que mes hem va agradar va ser el fet de que observarem de València aspectes que no coneixíem i sobretot el moment de espera als companys abans d'eixir del museu on es vam gitar al terra i vam gaudir del sol.

La Esfinge

A la mitologia grega, l'Esfinx era un dimoni de destrucció i mala sort, que es representava amb rostre de dona, cos de lleó i ales d'au.

Hesíode crida a l'Esfinx ludint als temps en què «va arribar des de la part més llunyana d'Etiòpia» 10 per causar el terror en els camps que circumdaven la ciutat de Tebes.

Hera envia a la Esfinx a Tebes, per castigar a la ciutat per l'amor culpable que sentia Layo per Crisip, fill de Pèlops (es creu que aquesta va ser la primera relació homosexual). Així la Esfinx es va establir en una de les muntanyes a l'oest de Tebes, i des d'allà devorava a tots els éssers humans que estiguessin al seu abast i turmentava el país.

Baco deu del vi

Bacus és el déu patró de l'agricultura i el teatre. També és conegut com el 'Libertador', alliberant a un del seu ésser normal, mitjançant la bogeria, l'èxtasi o el vi. La missió divina de Dionís era barrejar la música del aulos i donar final a la cura i la preocupació.

Sovint apareix muntant un lleopard, portant una pell de lleopard o en un carro tirat per panteres, i també pot ser reconegut pel tirs que porta. A més de la parra i el seu alter ego salvatge estèril, l'heura verinosa, les dues a ell consagrades, la figuera també era un símbol seu.

Mercuri

En la mitologia romana, Mercuri era un important déu del comerç, fill de Júpiter i de Maia Maiestas. El seu nom està relacionat amb la paraula llatina merx ("mercaderia")

Mercuri ha inspirat el nom de diverses coses en cert nombre de camps científics, com el planeta Mercuri, l'element mercuri i la planta mercurial. La paraula «mercurial» s'usa comunament per ludir a alguna cosa o algú erràtic, volàtil o inestable, i deriva dels ràpids vols de Mercuri d'un lloc a un altre.

Eros | "Cupido"

A la mitologia grega, Eros era el déu responsable de la luxúria, l'amor i el sexe, i era també venerat com un déu de la fertilitat. El seu nom és l' arrel de paraules com ara erotisme. El seu equivalent romà era Cupido ("desig"), també conegut com Amor.

La història de Cupido i Psique, citada per primera vegada en la novel llatina de Apuleu L'ase d'or, relata l'amor entre Eros i la princesa Psique, el nom significa "ànima". Afrodita estava gelosa de la bellesa de Psique, una mortal, i va demanar a Cupido que la fes enamorar de l'home més lleig del món. Però va ser Cupido qui es va enamorar de Psique, i la va portar per art de màgia a casa seva. Però la seva tranquil.litat va ser arruïnada per la gelosia de les germanes de Psique, i aquesta va ser obligada a dur a terme una sèrie de desafiaments, incloent un descens al inframón, per poder tornar a reunir-se amb Cupido. Finalment, va engendrar una filla, voluptas, el nom significa "plaer", i es va fer immortal. La visita de Psique a l'inframón i el seu retorn li va fer objecte de certa devoció, com Dionís i Persèfone. També era venerada en algunes religions misterioses i va ser ocasionalment esmentada en relació amb els populars misteris Eleusis.

Posidó

A la mitologia grega, Posidó era el déu dels mars i els oceans, també el déu dels terratrèmols i els cavalls.
Posidó era un fill de Cronos i Rea, que va ser empassat per Cronos en néixer però després va ser salvat, juntament amb els seus altres germans.
La seva dona era Amfitrite.

Posidó es va enamorar d'Pèlops, un bell jove, fill de Tàntal. Va portar a Pèlops l'Olimp i li va fer el seu amant, abans fins i tot que Zeus fes el mateix amb Ganimedes. Per agrair a Pèlops seu amor, Posidó li va regalar posteriorment un carro alat, que va fer servir en la carrera contra Enomao per la mà de Hipodamia.

Posidó perseguir una vegada a Demèter. Aquesta es va transformar en una euga, i Posidó es va convertir en un semental i la va raptar. El fill de tots dos va ser un cavall, Arió.

Posidó va tenir una aventura amb Alope, la seva néta per Cerción, de la qual va néixer Hipotus. Cerción enterrar viva al seu filles però Posidó la va convertir en una font, Alope, prop d'Eleusis.

Posidó va rescatar Amimone d'un sàtir luxuriós i llavors va tenir un fill amb ella, Naupli.

Una dona mortal anomenada Tir estava casada amb Creteu (amb qui tenia un fill, Aesón) però estimava Enipeo, un déu riu. Tir perseguia Enipeo, que defugia els seus avenços. Un dia Posidó, ple de desig cap a Tir, es va disfressar com Enipeo i de la seva unió amb ella van néixer els bessons Pèlias i Neleu.

Posidó va mantenir relacions sexuals amb Medusa a terra d'un temple consagrat a Atenea. Aquest la va transformar en un monstre que va parir Crisàor i Pegaso.

I finalment després de violar Cénide, Posidó li va concedir el desig de convertir-se en home.

Apolo

Apolo és un déu en la mitologia grega i romana, fill de Zeus i Leto, i germà bessó d'Àrtemis (deessa de la caça), que en èpoques posteriors va arribar a ser parcialment confós amb Helios.
Apolo ha estat reconegut com déu de la llum i el sol, la veritat i la profecia, el tir amb arc, la medicina i la curació, la música, la poesia i les arts ...
Apolo era conegut com el cap de les Muses (Musageta) i director dels seus cor. Entre els seus atributs es comptaven: cignes, llops, dofins, arcs i fletxes, una corona de llorer, la cítara (o lira) i el plectre. El trípode sacrificial és un altre dels seus atributs, representatiu dels seus poders profètics. Els Jocs pitis es celebraven en el seu honor cada quatre anys a Delfos. Els himnes cantats a Apolo rebien el nom de paeanos.
Sent jove, Apolo va matar el ferotge drac Pitó, que vivia a Delfos al costat de la font de Castalia, ja que (segons algunes versions) Pitó havia intentat violar Leto quan aquesta estava embarassada de Apolo i Artemisa. Aquesta font era la que emetia els vapors causants que l'Oracle de Delfos fes les seves profecies. Apolo va matar Pitó però va ser castigat per això, ja que Pitó era un fill de Gaia.

Afrodita deessa de l' amor | Venus |

Afrodita és, en la mitologia grega, la deessa de l'amor, la luxúria, la bellesa, la prostitució i la reproducció.

El seu equivalent romana és la deessa Venus.

Afrodita va néixer de l'escuma de la mar prop de Pafos després que Cronos tallés durant la Titanomàquia els genitals a Urà amb una falç adamantina i els done darrere seu al mar. Al seu voltant sorgia del membre immortal una blanca escuma i enmig d'ella va néixer una donzella »ja adulta.

Hades déu del Inframón

Hades, déu dels morts, era un personatge temible per a aquells que encara vivien. Sense pressa per trobar-se amb ell, eren reticents a prestar juraments en nom seu. Per a molts, simplement dir la paraula «Hades» ja era espantós.

A la mitologia grega, Hades, el déu de l'inframón, era un fill dels Titans Cronos i Rea. Tenia tres germanes grans, Hestia, Demèter i Hera, així com dos germans menors, Posidó i Zeus. Junts constituïen la meitat dels déus olímpics.

Els sis joves déus, juntament amb els aliats que van ser capaços d'aconseguir, van desafiar el poder dels seus pares i oncles a la Titanomàquia, una guerra divina. Zeus, Posidó i Hades van rebre armes dels tres Cíclops com a ajuda per a la guerra: Zeus una llança de trons, Posidó un trident i Hades un casc que proporcionava invisibilitat a qui el portés. A la nit anterior a la primera batalla Hades es va posar el seu casc i, sent invisible, es va infiltrar en el campament dels Titans i destruir les seves armes. La guerra va durar deu anys i va acabar amb la victòria dels joves. Després d'aquesta victòria Hades i els seus dos germans menors, Posidó i Zeus, van a sorts els regnes a governar. Zeus es va quedar amb el cel, Posidó amb els mars i Hades va rebre l'inframón, el regne invisible al qual els morts van després de deixar el món, així com totes les coses sota terra.

Diana la Caçadora

Diana va ser originalment una deessa de la caça, relacionada amb els animals i les terres salvajes.

Diana era filla de Júpiter i Latona y nascuda poc abans que el seu germà bessó Apolo a l'illa de Ortigia, testimoni dels dolors del part de la seva mare, va obtenir del seu pare la gràcia de guardar perpètua virginitat, com la seva germana Minerva. Per això aquestes dues deesses van rebre per l'oracle d'Apolo el nom de «verges blanques».

Diana era greu, severa, cruel i fins i tot venjativa. Com mostra de el seu caràcter persisteixen aquestes anècdotes :

-Transformà Calisto en óssa i la va expulsar del seu seguici per quedar embarassada.

-Fou la perdició del pastor Acteó, que la va veure banyant-se nua al costat dels seus nimfes, de manera que Diana el va transformar en cérvol i va fer que els seus propis gossos de caça el devoraren.

Però també hi ha que dir que no era tan cruel i
Es va enamorar, encara que només platònicament, del pastor Endimió, a qui besava quan dormia tan suaument que no es despertava.