Hades, déu dels morts, era un personatge temible per a aquells que encara vivien. Sense pressa per trobar-se amb ell, eren reticents a prestar juraments en nom seu. Per a molts, simplement dir la paraula «Hades» ja era espantós.
A la mitologia grega, Hades, el déu de l'inframón, era un fill dels Titans Cronos i Rea. Tenia tres germanes grans, Hestia, Demèter i Hera, així com dos germans menors, Posidó i Zeus. Junts constituïen la meitat dels déus olímpics.
Els sis joves déus, juntament amb els aliats que van ser capaços d'aconseguir, van desafiar el poder dels seus pares i oncles a la Titanomàquia, una guerra divina. Zeus, Posidó i Hades van rebre armes dels tres Cíclops com a ajuda per a la guerra: Zeus una llança de trons, Posidó un trident i Hades un casc que proporcionava invisibilitat a qui el portés. A la nit anterior a la primera batalla Hades es va posar el seu casc i, sent invisible, es va infiltrar en el campament dels Titans i destruir les seves armes. La guerra va durar deu anys i va acabar amb la victòria dels joves. Després d'aquesta victòria Hades i els seus dos germans menors, Posidó i Zeus, van a sorts els regnes a governar. Zeus es va quedar amb el cel, Posidó amb els mars i Hades va rebre l'inframón, el regne invisible al qual els morts van després de deixar el món, així com totes les coses sota terra.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada